Records del col·legi:
per Tomas Espluga
"Lo Tatay"

Sis anys hi ja vas al col·legi
vailet? . Monstres de tres caps amb les urpes com gabinets , sorolls i
silencis que esparveren l’anima , un mati enganxós i altres nens que com jo
i com tu estem a un tres i no res de un mar de aigua salada en un
llagrimal fàcil per l’abandó de la nostra mama ...com es que ens han
deixat? , i vosaltres qui sou amics o enemics ferotges...a la setmana ja
coneixo
el Camilo, el Josep Maria de cal Bola el Josep Maria de
cal Penjat, jo soc el Josep de cal Tatay i faig tropa amb el
Joan de cal Guixot amb el Facundo ,el Josep Maria de cal Batllet i molts
d’altres que en van acompanyar en el camí de la infantesa
I també les recordo a elles la Marina, la
Carmeta i l’Encarnita el meu primer amor les grans ignorades
fins que vaig complir els set anys en que van sortir del no res i em van
atabalar la psique.al final parlarè d'elles.
Anem
tots al col·legi, anem tots a l’escola , quin goig quina fal·lera...¿ on es
va començar a espatllar la festa ? no importa ; gaudim de les batalles
d’aigua amb els companys els dissabtes per la tarda al fer la neteja de la
classe que ens manava el mestre , brigades Netol, set contra set... els
cubs d’aigua volant pel damunt dels caps , nou o deu anys i al WC
un forat per on espiar a les nenes del altre col·legi ...no es veu res .
Un monstre que no moria mai com l’au Fènix
em va perseguir sempre les matemàtiques 3+6= 7 o 8 o potser 9 ... uf,
que difícil era sumar i restar amb lo senzill que era 124 partit per
123 ...a les hores jo ho sabia fer-ho, el resultat 1’008130081300813 que
era lo mateix que 125 partit per 126 o quasi be = 0’99206349206349206340 te
una lògica ¿no? que es desfà si restes els resultats
0’016066589237321 vaig aprendre a multiplicar i dividir abans que sumar i
restar no em treien a la pissarra per fer o resoldre els problemes , tambe
sabia llegir ...no em van ensenyar gaira cosa al col.legi total per que mai
en va fer patxoca de que si tenia vint taronges i el mestre me en prenia
vuit o deu volia saber quantes en quedaven...(?)
Ostres quina descoberta vaig fer als deu anys...
dissabte tarda ,brigada neteja com sempre, amb un tros de clip obrim
l’armari del mestre tremolosos agafem el diccionari
Pusilanime...no Putativo
tampoc o pot ser que si diu el Joan del Guixot,,, mes
avall mira Puta...puta la madre, puta la hija, puta la
manta que las cobija... i putativo ? deu ser fill de puta va contestar algú.
El Marcelo espia a la mestra
pel davall de les taules ..., una tarda en que al col•legi es
repartia per berenar el formatge que els americans ens donaven ( pel
mati llet en pols) el va descobrir i el va inflar a bufetades,
el Marcelo, l’últim que vaig saber es que es va casar amb
la Maria Teresa una noia de Barcelona ...bon nan però massa agosarat.
Era el meu amic també , com el Josep Maria, el Camilo el Batllet el Guixot
el Facundo, i l'Encarnita? ... o no era l'Encarnita ? amb la perspectiva del
temps s'enfosqueix el record .... em desvetllava... son els amors
impossibles dels deu...anys ,sempre he estat un pel vergonyós ...em va
faltar dir-li alguna cosa ...que era com un estel en mig de la nit
...per exemple, no se el que ...però alguna cosa ...pot ser ...heu...quant
grans que tens a la cara
¿ o si que li vaig dir?
Mai vaig saber per que no
estaven amigues meves l de segur que jo era un proscrit entre elles,
Unes no em deixaven atansar-me i les altres m’arrugaven el morro ...
una infantesa difícil...no ?
http://webfacil.tinet.org/jtomas