MUSEU
 |
MUSEU MUNICIPAL
MARÇA-GINÉ - LULA PÉREZ
C/- Dalt, 54
 |
El poble ha donat notables
artistes al llarg de la seva història. Destacable és la figura de JOSEP
SANCHO I PIQUÉ (el pintor Sancho), mort el 1959. Gran part de la
seva obra pictòrica pertany a LA DIPUTACIO DE TARRAGONA .
No ha passat el mateix amb
dos artistes locals, com sòn els escultors MARÇÀ-GINÉ I LULA PEREZ,
que han donat tota la seva obra al poble i que es pot veure en un Museu únic
a la comarca, que porta el seu nom.
MARÇÀ-GINÉ I LULA
PÉREZ, han creant un tipus d'escultura bella de
factura però inquietant alhora, sempre atenta, des d'un punt de vista crític,
a l'esdevenir del món i de la seva terra.
Són dos artistes que
han estat capaços d'instaurar la seva pròpia cosmovisió.
Al mateix temps, EL MUSEU
dedica també una sala al pintor SANCHO.
100
ANYS
D` ART A MARÇÀ

L' escola de Paisatge de Marçà |
La llum de Marçà encisa als amants de la fotografia i als pintors de
paisatges. Pot ser és per aquesta raó que la colònia d'artistes que s'instal.la
a la localitat creix cada dia més.
|

Josep Sancho Piqué (1872-1959)
Josep
Sancho i Piqué (1872-1959) Fill de Marçà (Priorat), als disset anys es matricula a l'Escola de Belles
Arts, a Barcelona; és condeixeble de Joaquim Mir i d'Isidre Nonell; entra a
l'estudi de Lluis Graner. L'any 1896, exposa a la Sala Parés i, en anys
successius, pren part en diferents exposicions nacionals a la mateixa ciutat.
A Tarragona, obre una escola de dibuix (1915). Del 1936 al 1939 es dedica a
fer una sèrie de dibuixos al.lusius a la guerra. Mor a Marçà. Cultiva els
temes anecdòtics, el retrat; són famoses les seves composicions, sempre dins
l'academicisme; domina el dibuix, el pastel i el carbó.
Nació en Marçà (Priorat), a
los diecisiete años se matriculó en la Escuela de Bellas Artes, en
Barcelona; condiscípulo de Joaquim Mir e Isidre Nonell, entra en el estudio
de Lluis Graner. En 1896, expuso en la Sala Parés y, en años sucesivos, tomó
parte en diversas exposiciones nacionales de esta misma ciudad. En
Tarragona, abre una escuela de dibujo (1915). Desde 1936 haste 1939 realizó una serie de dibujos alusivos a la guerra. Murió en Marçà. Cultiva los temas anecdóticos y el retrato; son famosas sus composiciones,
siempre dentro del academicismo; domina el dibujo, el pastel y el carbón.
|

|

.....MRCEL.LÍ GINÉ i FOLCH (Marçà-Giné)
1918-200 6
.
 |
Marcel.lí
Giné i Folch neix a Marçà el 4 de desembre de 1918 i morí el 13 de
novembre de 2006.
Marcel-lí Giné i Folch
més conegut pel seu pseudònim artístic de MARÇÀ-GINÈ.
Va començar
els estudis d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, MarçàGiné
tenia 29 anys. És mestre seu Llucià Oslé, escultor afecte al naturalisme, de
tècnica irreprotxable, obra sòlida i llarga experiència. Després dels cursos
d'escultura, Marçà-Giné seguí estudis de ceràmica a l'Escola Industrial.
A partir de
1948 es presentà amb certa regularitat a concursos. El 1951 el jurat del
Premi Julio Antonio de la Diputació ( en el qual també figuraven el
crític d'art de "Destino" Joan Cortés i l'escultor Lluís Saumells) li atorgà
la medalla per la talla en pedra "Cap de nen".
El 1954 guanyà una menció honorífica al mateix concurs per "Maternitat".
Els anys 1952 i 1953 va ser premiat a l'Exposició Nacional d'Art
Universitari de Madrid.
El 1953 també va rebre un tercer premi al Concurs Provincial del Centre
de lectura de Reus, amb l'obra "Segadora". El 1955 participà amb tres obres
a la III Biennal Hispano Americana. En aquest temps gaudí d'una beca del
col·legi major Fra Juníper Serra.
Durant el
període de formació, Marçà-Giné treballà intensament dues disciplines de
l'ofici d'escultor: l'anatomia i la realització en terra cuita; a ambdues
deu el llenguatge segur, clar i àgil. El domini de l'anatomia fa convincet i
fàcil de copsar i d'entendre el discurs humanista en què tant es complau.
La pràctica
de fang cuit (ràpida i barata, en comparació amb les matèries dures) li ha
permés facúndia i , sobretot, l'ha fet independent de qualsevol patronatge,
un dels seu trets més singular, sorprenent i suggestiu. A aquestes dots s'hi
afegeix el de l'observador de la matèria en brut: de les qualitats i
configuracions atzaroses que adopta. Les peces (regularment de petit format)
que anomena "troballes" són ocurrències on s'endevinen, a parts iguals,
l'agudesa i la improvisació.
|
 |
 |
ASPECTOS INQUIETANTES
DE UNA OBRA GENIAL
Siempre que he contemplado las obras de Marsaginé y a parte de
sus indiscutibles valores estéticos y originalidad de
composición he percibido algo indefinido, algo que transciende
la materia y la forma, algo especial, algo vivo y a la vez
subterraneo. Ahora después de los años sé lo que és, las
obras de Marsaginé son una llamada al inconsciente eso provoca
inquietud, posee algo vivo que nos afecta interiormente, uno
anhela poseer las obras y a la vez las teme, es el temor a uno
mismo, es el temor a quedarnos "desnudos". Es, al fin y al
cabo, es una de las características de la obra genial, por
muchos años que las contemplemos siempre descubrimos aspectos
nuevos y las obras de Marsaginé, sin duda, poseen algunos
aspectos inquieteantes para el observador atento.
Vicente E. Giraldez García
3 de Febrero de 1997
|
 |

Marçà-Giné i David
Porcel en el seu estudi -febrer 2004

..... JOSEP TOMÀS
ESPLUGA
J osep Tomàs
Espluga: ARTISTA PINTOR I CONTACONTES
http://webfacil.tinet.org/jtomas/aWQ9MjYxOSZ0aHJlYWQ9MjYxOQ==
joseptomas1946@hotmail.com
 |
Nascut a MARÇÀ,
l'any 1946. Les primeres classes de dibuix les va donar el
mestre de l'Escola Nacional Josep Mª Solé Jepte, a la rodalia
dels 8-10 anys, rebent també la influència de l'escultor Marcà
Gine, al qual li deu la afecció per l'Escultura. Va començar la
formació pictòrica a Barcelona, a l'Escola Massana complementant
l'aprenantatge de dibuix con deixeble del pintor Ernest
Santasusagna. Ha estat alumne de l'Escola d'Arts i Oficis de
la Diputació de Tarragona on es va graduar en l'especialitat de
la talla de fusta ........
els contes no son ni rojos ni blaus... ho mes de colors , les
escultures de fusta, de pedra, de ferro... ¿la pintura ? ...que
difícil es fer algo original... estic amb la lluita
|
"EL
TETO"
Gent de poble...del
meu poble , manos i manes

Vaig veure atemorit com
s'aixecava de la cadira , la gorra calada quasi be fin els
ull; esdevenia tot ell una imatge que em va fer tremolar les
cames...portava
barba de dos setmanes i
de segur la seva camisa i pantalons no coneixien el
safareig feia molt mes temps
-tu noi, em va escridassar ¿que tinc de vindre jo a
buscar-me el carajillo...?
La meva mare rere el taulell em va fer
una mirada de reprovació.
-
! espavila; que es fa tard i vol ploure, em va recriminar
tota seria després quan jo tremolos vaig agafar el
conyac junt cafè i el aigua i la vaig portar al Joan de cal
Teto ...
Menys futbol i mes números...! em va dir al deixar el
servei damunt la seva taula; Un personatge era, però no crec
que el Teto en tingues constància i que pogués
copsar la ment de un brivall de nou anys ... menys futbol i
mes números va remugar escoltant per la radio del cafe
com el Matias Prats gaudia del gol que en Puskas havia
clavat al Ramallets ...dads pel c... va dir i mai vaig saber
si es referia al Barça o al Madrid..., i es va quedar
penjat amb els seus pensaments i forfollant en contra
de alguna cosa que no anava be en aquest país
...capellans , monges , el carajillo havia volat en un tres
i no res...
Mama ¿ per que li diuen el
Teto? no recordo si me ho va explicar...en tot cas el
meu avi em va dir que un dia en temps de
podar la vinya no es van donar compte
i es va cruspir tot el vi dels homes de la colla, a les
hores va dormir tota la tarda amagat al bosc i
en plegar de la feina de entre els pins van escoltar
una escridassada que els hi deia... fills de p...explotadors...dats
pel c...
A terra entre les seves cames es va a posar a dormir la
Dàlia un gossa llebrer del meu pare que normalment
grunyia a tots el parroquians del bar i estranyament
al Teto li era amiga; malauradament no podien dir lo mateix
dos guàrdia civils al que va intentar mossegar uns dies
abans ...les botes de canya alta que portaven va evitar que
la cosa passes a greuges .
bona noia,bona noia ...deia el Joan, estirant les orelles a
la gosa en un intent de fer-li oblidar el mal tràngol
desprès que el cabo li tornès un punta peu
que va restablir l'autoritat del cos...
s abans ...les botes de
canya alta que portaven va evitar que la cosa passes a
greuges .
Tomas Espluga
|
Cançons de la
guerra
Aquesta cançó la cantaven
els soldats de la 15 Internacional Memoritzada per Andrea
Espluga Barceló de 82 anys que diu que ella no era la lletja

Es Marsa un trocito de hermosura
catalana
con buen vino, guapas chicas,
cariñosas
y muy buenas avellanas
que traen buenos ratos en el
pasado
y a todos poco o mucho ha
trastornado .
Son tus mujeres ,incluyendo las
suegras
en que quitan el sentido a
cualquiera
y matan las penas
La gracia de tu mirada, sonrisa
la de tu boca
y alma dura como una roca,
y su corazoncito que forja
ilusiones
y deja cortadas en mis canciones
siempre quiero recordarte y
cantar
Paquita entre las rosas ,
la mas bonita eres tu, y la
mas hermosa
Andrea auque eres fea,
tu fino tipo a cualquier quitas
el hipo.
A Lidia por abrazarte, sienten
envidia
cuantos quieren torearte
i gozo igual que si estuviera en
la gloria
cuando me encuentro junto a la
Victoria.
La gentileza de mi Fifi ,vuelve
tarumba
a este aquel y a mi
Su linda hermana con la bolita
Maria, Mercedes, y la bella
Isabelita
formáis un ramo, preciosas nenas
mas codiciado que si fueran de
azucenas
Mas si preguntas que a quien
prefieren
Todos contestan, a la Mª Tere
Aceptaremos de buena gana
Tu rico vino y estupendas
avellanas
i si roñosa no das nada por
cantarte
con nuestra orquesta iremos a
otra parte
Tomas Espluga
|
Records del col·legi
Qui no te un
record dels primers temps de l’escola

Sis anys hi ja vas al
col·legi vailet? . Monstres de tres caps amb les urpes
com gabinets , sorolls i silencis que esparveren l’anima
, un mati enganxós i altres nens que com jo i com tu
estem a un tres i no res de un mar de aigua salada en
un llagrimal fàcil per l’abandó de la nostra mama
...com es que ens han deixat? , i vosaltres qui sou
amics o enemics ferotges...a la setmana ja coneixo
el Camilo, el Josep Maria de cal Bola el Josep Maria de
cal Penjat, jo soc el Josep de cal Tatay i
faig tropa amb el Joan de cal Guixot amb el Facundo
,el Josep Maria de cal Batllet i molts d’altres que en
van acompanyar en el camí de la infantesa
I també les recordo a elles
la Marina, la Carmeta i l’Encarnita el meu primer
amor les grans ignorades fins que vaig complir
els set anys en que van sortir del no res i em van
atabalar la psique.al final parlarè d'elles.
Anem
tots al col·legi, anem tots a l’escola , quin goig quina
fal·lera...¿ on es va començar a espatllar la festa ?
no importa ; gaudim de les batalles d’aigua amb els
companys els dissabtes per la tarda al fer la neteja de
la classe que ens manava el mestre , brigades Netol,
set contra set... els cubs d’aigua volant pel damunt
dels caps , nou o deu anys i al WC un forat
per on espiar a les nenes del altre col·legi ...no es
veu res .
Un monstre que no moria mai com l’au Fènix em va
perseguir sempre les matemàtiques 3+6= 7 o 8 o
potser 9 ... uf, que difícil era sumar i restar amb lo
senzill que era 124 partit per 123 ...a les hores
jo ho sabia fer-ho, el resultat 1’008130081300813 que
era lo mateix que 125 partit per 126 o quasi be =
0’99206349206349206340 te una lògica ¿no? que es desfà
si restes els resultats 0’016066589237321 vaig
aprendre a multiplicar i dividir abans que sumar i
restar no em treien a la pissarra per fer o resoldre els
problemes , tambe sabia llegir ...no em van ensenyar
gaira cosa al col.legi total per que mai en va fer
patxoca de que si tenia vint taronges i el mestre me
en prenia vuit o deu volia saber quantes en
quedaven...(?)
Ostres quina descoberta vaig fer als deu anys...
dissabte tarda ,brigada neteja com sempre, amb un tros
de clip obrim l’armari del mestre tremolosos agafem el
diccionari
Pusilanime...no Putativo
tampoc o pot ser que si diu el Joan del Guixot,,, mes
avall mira Puta...puta la madre, puta
la hija, puta la manta que las cobija... i putativo ?
deu ser fill de puta va contestar algú.
El Marcelo espia a la
mestra pel davall de les taules ..., una tarda en que al
col•legi es repartia per berenar el
formatge que els americans ens donaven ( pel mati llet
en pols) el va descobrir i el va inflar a
bufetades, el Marcelo, l’últim que vaig
saber es que es va casar amb la Maria Teresa
una noia de Barcelona ...bon nan però massa
agosarat. Era el meu amic també , com el Josep
Maria, el Camilo el Batllet el Guixot el Facundo,
i l'Encarnita? ... o no era l'Encarnita ? amb la
perspectiva del temps s'enfosqueix el record .... em
desvetllava... son els amors impossibles dels deu...anys
,sempre he estat un pel vergonyós ...em va faltar dir-li
alguna cosa ...que era com un estel en mig de la
nit ...per exemple, no se el que ...però alguna cosa ...pot
ser ...heu...quant grans que tens a la cara
¿ o si que li vaig dir?
Mai vaig saber per que no
estaven amigues meves l de segur que jo era un proscrit
entre elles, Unes no em deixaven atansar-me i les
altres m’arrugaven el morro ... una infantesa
difícil...no ?
Tomas Espluga
|
No
deixeu de visitar la seu Web on trobareu publicada els
seus Contes/Pintura/Escultura etc.
http://webfacil.tinet.org/jtomas
http://webfacil.tinet.org/jtomas/aWQ9MjYxOSZ0aHJlYWQ9MjYxOQ==
joseptomas1946@hotmail.com
|

..... AMAT
PELLEJÀ
AMAT PELLEJÀ:
Marçà 1954
amatpelleja5@yahoo.es
 |
Nace en Marçà en 1954, donde
reside. Se inicia desde muy joven autodiàcticamente en la musica y la
pintura. Utiliza practicamente todas las tècnicas, acuarela, òlio,
acrílico , pero es en el pastel dónde más ha experimentado
llegando a desarrollar un lenguaje totalmente personal y colorista.
En el año 2002 es nombrado miembro académico de la ACADEMIA
INTERNAZIONALE D'ARTE MODERNA DE ROMA
|
.

Algunes de les seves
imatges tenen una categoria gairebé arquetípica, són llocs comuns de
la nostra cultura pictòrica. Ell mateix s'esdevé en alguns conceptes
pictorics, llum, claror, blancor, de manera que fan que no semblin
elements aïllats d'un cosmos propi que a poc a poc van entretexint-se
fins a formar un bastiment personal prou sòlid i que a més tenen en
algunes ocasions una dimensió trascendent òbvia que esdevé
emblemàtica en la funció que el pintor s'ha atorgat.
Ben sovint, la localització de la temática parteix de la reflexió i
del recurs al seu univers molt personal de llocs i d'intrets.
Llorenç Jaume i Grau (fragment del llibre "a l¡aire lliure"
|

..... JOAQUIM
PELLEJÀ


-
Este obra cuyo autor es
David Porcel Muñoz está bajo una
licencia de Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons. Creado a partir de la obra en
http://www.davidporcel.com/marsa.html.
V: 01-01-13
|