El
baró d'Entença va deixar al clergat tot el terreny on estan construïdes
l'església, l'abadia i el lloc per al cementiri. La primera pedra de l'esvelta església va
ésser beneïda pel sacerdot Mn. Josep Boix i col.locada el dia 20 de
Novembre del 1768; en dirigí les obres l'arquitecte Joan Barceló, fill
d'Alcalà de Xibert, el qual va dissenyar-ne la construcció, d'estil
barroc.
Una vegada construïda l'església, amb solemne
processó, van ser traslladades les imatges i relíquies de l'església
primitiva a la nova. Eren presents a l'acte tota la comunitat de PP.
servites del convent de Sant Marcal, el beneficiat Mn. Joan Folch, els
religiosos, carmelites descalços, PP. Josep i Pere Marco, germans, fills
de Marcà, que assistiren al Rvd. Josep Boix, aleshores batlle,
Miquel Nogué, els regidors Joan Piqué, Joan Mas, Joan Sabaté, Gabriel
Piñol i Josep Piqué, secretari.
L'església es va abrir al culte el dia 14 d'Agost del 1778.
A la celebració de l'acte inaugural hi participa tot el poble, com també
sacerdots i feligresos dels pobles veïns.
Les dues campanes van ser batejades amb els noms d'Assumpta i
Magdalena. L'església va continuar amb el nom de Sant Joan Baptista.
Al darrera de l'església deixaren un espai de terreny per tal de ser
utilitzat com a cementiri.
L'església té una extensió de 510 m2. El
sostre està fet amb voltes de mig punt, reforçades amb arcades llises i
conté una gran cúpula. Deu gruixudes pilastres centrals (dues d'elles
formen part del presbiteri i altres dues sostenen el cor). Les altres
sis pilastres parteixen l'església en una gran nau central per oir
misses i altres cerimònies litúrgiques i dues naus laterals. Té un gran
presbiteri amb àbsis, dues sagristies, un ampli cor i un cancell.
Mirant al presbiteri, a la pilastra de mà esquerra més pròxima a ell, hi
havia instalada la trona on el sacerdot predicava, cantava
l'epístola,etc. A l'acabament de les voltes, sota l'arquitrau, per
tot el recinte de l'església com també a les pilastres, hi ha un fris
d'uns dos metres d'ample, amb repujats horitzontals i, enmig, una
motllura en forma de daus que li dona un bonic realç.
Quan es va construir el temple parroquial, d'estil barroc, estava mancat
d'una esvelta torre de campanar.
L'any 1928, una deixa de 4.922,25 pessetes, del CONSOL PORTA, per a la
construcció d'un nou campanar, va determinar una reunió d'autoritats
civils i judicials, filigresos i formar una comissió per l'obra.
L'any 1930 va ésser elegit el projecte de l'arquitecte diocesà Agustí
Barlé. El empresari de l'obra van ser Joan Bonfill i Pedrola i Daniel
Grau i Grau, de Mora d'Ebre.
L'acabament de les obres va èsser el dia 24 de Novembre 1930, el cost de
l'obra va ser 14.941 pessetes.
1942
Ceferí Sicart i Mateu va fer el donatiu de les imatges que
representen EL CALVARI i el SANT SEPULCRE, la talla de JESUS NATZARET i
la imatge de LA MARE DE DEU DELS DOLORS.
La imatge de JESUS CRUCIFICAT va ser obsequi de Raimunda
Muntané.
La imatge de SANT ANTONI va ser donatiu del matrimoni Francesc
Sancho i Àngela Bargalló.
L'Altar de la PURÍSSIMA i la PICA BAPTISTAL va ésser donatiu del
matrimoni
Joan Borràs i Maria Castellnou.
LA MARE DE DEU DE LES MALALTIES del escultor Gené Roig la va regalar
Teresa Piqué i Castellví
Cada una de les cares de les pilastres, per
sota del fris, està adornada amb bonics capitells d'obra, amb
motllures repujades. Les pilastres descansen en uns pedestals de pedra
massissa amb una bonica motllura.
Se suposa que acollint-se al Decret de Nova Planta, de
Felip V, que autoritza la demolició de castells, el castell que
construiren els àrabs sobre de la
Miloquera, el varen enderrocar només a fi de poder obtenir pedra
per a construir part de l'església.
Adjacent
a la nova església deixaren un gran espai de terreny destinat a plaça i
li donaren el nom de plaça de l'Església.
Les pintures de l'Abside i
Presbiteri que representen la coronació de la Verge, el sopar de
Jesús amb els Apòstols i el miracle del Cec de Jericó, van ser
fetes pel pintor Santiago Valvé, pel preu de 30.000 ptes.
L'any 1229 el concili de Lleida va determinar l'obligació de
confessar-se al menys una vegada a l'any i de combregar al menys per Pasqua. La gent era devota i acudía als actes religiosos; alguns amb
prou fe i d'altres pel temor que sentien, sota la veu del senyor rector, del
perill de l'infern i del purgatorio. Hi havia persones que, pel seu comportament
contra la fe i els costums, eren considerades com a pecadors públics i es
demanava als fidels que els ajudessin a esmenar-se. Per voluntat dels Papes, expressada l'any
1264, l'església universal celebrava la festa del
Corpus Christi.
A final del segle XIII circulaven uns textos,
recopilació de vides de sants; hi hagué qui tingué la possibilitat de
servir-se dels llibres que contenien unes pregàries a l'estil de les que
resaven els sacerdots, mentre que els qui no tenien els escrits tan sols
podien contemplar les escenes figurades. Abans de la invasió moruna, Marçà va pertànyer al
bisbat de Tortosa i en efectuar-se la Reconquesta va passar a l'arxidiòcesi
de Tarragona; però el concili de Letran, atent a la protesta del bisbe de
Tortosa, va sentenciar que havia de tornar a formar-ne part per haver-hi
pertangut abans.
En l'any 1760, una gran
epidèmia de pesta assotava la nostra població. El poble, sempre molt
devot de la Verge, la parròquia està dedicada a l'Asunción, la van
traure en processó per tot el terme municipal, i la pesta va acabar.
Davant de tal
esdeveniment, es va decidir invocar també a la Verge baix un altre
nom "LA MARE DE DÉU DE LES MALALTIES". La seua festivitat se celebra
el 27 de desembre. Després de nou dies de novena, l'últim dia se
celebren les "Completes", un cant gregorià en honor de la Verge.
Acudeix tot el poble, que als acords dels violins imploren a la seua
Patrona.
COMPLETES DE MARÇÀ
La festa de la Mare de Déu de Les Malalties de Marçà al Priorat, se celebra just
després de Nadal, el 27 de desembre al pic de l’hivern. La festa, litúrgicament
comença el dia abans amb les primeres Vespres i el cant de les Completes (darrera
part de l’Ofici diví al final del dia). És la influència del calendari jueu a la
litúrgia romana segons el qual les festes comencen a la posta del sol del dia
abans i dura fins la posta del sol, segones Vespres, de la festa pròpiament
dita.
Les Completes de la vigília de la festa de la Mare de Déu de les Malalties de
Marçà és un acte molt solemne on hi trobem encara la pràctica de la
interpretació dels anomenats “versets instrumentals” que s’intercalen amb els
versos cantats de la salmòdia.
Els “versets instrumentals” són una pràctica antiga, incrementada especialment a
l’època del Barroc, i que ha arribat fins els nostres dies. Consistia a
solemnitzar els textos de la litúrgia catòlica tant de la Missa com de l’Ofici
diví en les festes importants, interrompent el recitat del text (d’un salm, d’un
himne, d’una pregària de súplica…) amb petites frases melòdiques instrumentals.
Tant es podien interpretar a l’orgue com amb un petit conjunt instrumental.
Així, doncs, unes melodies anònimes tocades amb el violí del Sr. Vendrell de
Marçà que les ha mantingudes al llarg del temps, ara són interpretades per un
conjunt instrumental dins la mateixa celebració. Escoltem ara una mostra
d’aquesta pràctica musical insòlita dins el recitat d’un salm de les Completes
de Marçà.
L'ordre dels servites fou fundada l'any 1.233 per set
rics mercaders de la regió de Toscana, concretament de Florència. Sota
l'impuls de Sant Felip Benicio, va tenir una ràpida expansió pel
nord d'Italia i en segles posteriors va arribar a ésser molt popular a
França, Polònia i Espanya. Establerts els PP. servites a Barcelona,
aviat es van estendre per altres llocs de Catalunya.
L'any 1.611, la Casa Montagut de Marçà, poseïdora d'un
grandiós patrimoni, va donar als religiosos un terreny d'una extensió de
32,50 hectàrees. Dintre d'aquest terreny, el P. Borja, ajudat del
P. Sala, va procedir a fundar el convent de Frares Servites amb en el
nom de SANT MARÇAL, servents de Maria.
La fundació del convent va ésser patrocinat pel Duc de
Cardona.
El Convent va èsser un edifici grandiós, si bé en la seva arquitectura
barroca no destacà cap motiu digne d'elogi. El convent disposava d'un ampli
claustre. El primer pis estava distribuït en passadissos i una ampla sala,
on hi havia una gran biblioteca; el convent tenia la condició de capitular,
o sia que era punt de reunió general, cada quatre anys, dels convents de la
Corona d'Aragó.
En els períodes històrics de la Guerra de Succesió, Guerra de la
Independencia, i Trienni (1820-1823) els frares Servites del Convent de
Marçà, es van veute obligats a abandonar el seu Convent i l'any 1835, a
deixar-lo per sempre
En
aquest capítol dedicat als assumptes religiosos, he inclòs aquest
document històric extraordinari que es troba a L'ARXIU HISTÒRIC DE
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, i encara que no té cap relació amb
Marçà, fa referència a un assumpte ocorregut al veí poble del LLOAR,
en qualsevol cas forma part de la petita història del Priorat.
Aquest "Assumpte"
està datat al 1813 i es refereix a una denúncia posada al rector del
LLOAR davant del Sant Ofici "La Inquisició" , per una monja filla
d'aquest veí poble. El text es mostra de manera literal, i diu
...
M.
ilte. Son
La
bajo firmada expone por via de delacion ante V.S. como en el Año decimo del presente Siglo, obligada a salir de su clausura, refu- giada en casa de sus Padres sita en el lugar del Lloá sufraganca de Cabaces en el pre- sente Obispado; llamó por Confessor, y Director ordinario al Rdo. Mon. Francisco Gassol
Vicario unico en aquella Yglesia. Accedió este a su peticion; mas quizo, que la dicha le informasse antes de su vida passada, y de la direccion havia tenido; añadiendo, que el mismo la exercitaria, y mortificaria, dandole discipli- nas, y otras mortificaciones, quando, y en la par- te, que ella pidiesse. Dixo que ella las havia de pedir, y si alguna vez notava estimulos de la carne en el mismo acto, le avisasse; que la suspenderia o dexaria: Le pareció duro a ella, que un hombre pudiesse licitamen- te hazer esto con una muger, especialmente, si- endo el confessor, y ella confessada. Propuso la duda, a la que el satisfizo, diciendo: que aunque como confessor, no lo podia hazer; podia sin em- bargo egecutarlo como a Superior que era de la misma: que ya havia hecho lo mismo con otras mugeres: que sabia ella, como los Prelados mor- tifican a vezes a sus subditos; y que son mas meritorias las mortificaciones recibidas de mano agena, que las recibidas de mano propia
.
1
La exponiente anciosa de padecer, sin tener affecto libidinoso ni sospecharlo en El Director dicho, quien al pedirle ella, que cerrasse la ventana, respondia, que necessi- tava algo de luz, para ver en donde davan los golpes, y que no hazia mas impression en el mismo, el ver sus carnes, que si viera las de una burra; consintió en lo siguiente: 1mo:
en pedirle la diesse disciplina varias vezes, ya en las panturrillas, o piernas, ya en las espal- das, ya tambien en los assientos, o nalgas; las
que sufrió hechada de boca abaxo sobre una arca, y sobre la cama, disponiendola el mismo con desnudar las partes dichas, y palpando las mismas partes, para tocar los cardenales, o señales, havian dexado los azotes; mas nunca quiso consentir la paciente ser azotada en
las partes vergonzosas anteriores, sin embargo de haverlo pedido el. 2do: en sacar la
lengua fuera, y permitir que el Director enunciado la apresasse con sus dientes, esso solo una vez; 3º: en quedar desnuda de medio cuerpo arri- ba (se tapo; o cubrió sus pechos la misma con un pañuelo) en que la atasse las manos atrás, la hechasse a tierra, la levantasse, cogiendola por debaxo los hombros, no pudiendo ella hazer- lo; en que la diesse palmadas a las espaldas, bo- fetones a las megillas, la escupiesse a la cara. Todo lo dicho sucedió en casa del Director insi- nuado. En la
Yglesia la sucedieron los casos si- guientes. 1mo: Muchas vezes en el confessona_
2
rio la hizo poner la lengua en un agugero de la regilla: despues el la apretava con sus dedos 2do: Al confessarse la misma cierto dia de los
estimulos , y ardores, que sentia al tiempo de las disciplinas dichas, prorumpió el Confessor dicha esta expresión: si assi como es muger fuesse hombre, ya le haria yo passar essos estimulos con cortarle los pelos de las par- tes vergonzosas: entrará a la Sacristia des- pues: lo verificó despues de la confession, y puesta alli; la mandó, que bueltas las espaldas al mismo, se levantasse toda la ropa por de- lante, y se hechase tendida al suelo boca abajo: lo que executado, se puso el Confessor de pies sobre la misma, apretandole la cin- tura, y partes vecinas. 3º: En la misma
Sacristia despues de la confession la hizo des- nudar el hombro, buena parte del brazo y casi la metad de la espalda, para poner, co- mo puso en el dicho hombro una Cruz con su Sto. Christo havia alli. 4to:
alli mismo otro dia inmediatamente desde el Confessonario sin señalar la penitencia, o fuesse por ella, repitio lo que solia hazer en casa: mandó se hechasse boca abaxo sobre un arca, la levantó la camisa, y dio una disciplina a los assientos. 5º: Otro dia, fuera la gente toda de la Yglesia para confessarla, no quiso por la regilla, sino que la hizo arrodillar delante de el, o entre sus piernas, le quitó la mantilla de la cabeza y esta descubierta, para mas avergonzarla, y humillarla, oyó su confession.
Todo esto tenia a la exponiente algo turbada; mas no tenia otro
3
a quien consultar, hasta que
Dios Nuestro Señor proporcionó ocasión a la misma de andar 9 horas, y hallar Confession, y Direccion de su satisfacción, a quien ofreció delatar al Sto. Tribunal al insinuado Confessor, y Director Gassol, luego que las circunstancias lo permitiessen, puesto que para entonces (a los primeros messes del año once) era moralmente imposible.
Escarmentada la exponiente con bas- tante amargura de su alma, jamas consin- tio en lo passado. Se confessava con el mismo a mas no poder, si no venia otro, y a vezes iva por la vecindad. Si alguna vez instava lo dicho arriba de la lengua en el confessio- nario, respondia la misma: dexese de esso: ya no importunava mas.
Sabiendo la exponiente de fresco, que el Sto. Tribunal se halla restituido en el exerci- cio de sus funciones, acude humilde, arrepenti- da, y con respeto en cumplimiento de su obliga- cion, delatando, como delata del modo deba al indicado Confessor, y Director Gassol. Implora al mismo tiempo la clemencia, y benignidad del Sto. Tribunal se ofrece ella a pagar la pena puesto que por respeto de la misma se han co- tido tantos excessos.
Dios guarde a V.S. m. a. como lo suplica de este Convento de Religiosas de la Purissima Concepcion de Tortosa a 1 de Febrero de 1813.
El poble
va ser bombardejat en la Gerra Civil del 36 per l'aviació italiana que
lluitava al costat franquista
l'Església
després del bombardeig
RECONSTRUCCIÓ:
1942 en una reunió general dels socis de la Cooperativa Agrícola, es
va acordar fer un donatiu de 7,75 ptes. per càrrega de verema,
destinades a la reconstrucció de la cúpula i teulada del temple
parroquial, que va ésser enderrocat durant la guerra civil , les
autoritats locals s'ocuparien de fer un repartiment del pagament de
la collita del vi i fruit sec als qui no figuressin con a socis, a
fi que tothom hi contribuís. A la Festa Major, amb tans sols les
voltes del temple acabades, els actes religiosos es van celebrar
dintre de l'esglesi. A les feste de Nadal van estar definitivament a
cabades les obres
per a veure les animacions i les panoràmiques necessites instal·lar
els plugins de FLASH, QUICKTIME, i JAVA ( optimizar la configuració de pantalla a 1024x768 )
-
.......
