AJUNTAMENT DE MARÇÀ

Codi oficial estadístic: 4307640003 Adreça: Pl. Arenes, 1 Codi postal i municipi: 43775 Marçà Comarca: Priorat Àmbit: Camp de Tarragona Població 2000: 603 Telèfon: 977-178000 Fax: 977-178432 CIF: P-4307700-G Alcaldesa President .:  Maria del Carme Folch Adell Secretari: Núria Coll i Garzón Adreça e_mail: aj.marca@altanet.org

  ......història introducció

FONT D'INFORMACIÓ: Rafel Queixalós, Salvador Vilaseca, i altres

En temps del Ibers, l'antic nucli urbà estava assentat al poble de La Miloquera, arrecerat pel turó i van ser els romans els que van aprofitar aquest enclavament. No va ser fins l'any 1750-1755 que el poble va traslladar-se a les terres fèrtils i planeres que envolten el poble actual. Van ser els mateixos pobladors qui van destruir l'antic poblat en baixar les pedres de les antigues cases per construir-hi la nova vila i tots els elements que constituixen un poble. Segons sembla, a l'antic poblat,  ara una zona verge i desconeguda, hi havia una de les esglésies mès antigues, datada possiblement uns 500 anys d. C. L'origen del nom de Marçà prové del llatí, del nom MARTIUS, encara que hi ha qui pensa que podia venir de l'àrab  MALSA, ja que els sarraïns van estar uns cinc anys al municipi, del 713 al 718. Si bé Marçá baixa a la plana i es constituex en un nucli urbà, això no va impedir que, segons els costums dels temps, es constituïssin al voltant de Marçà una arquitectura de masos d'una bellesa considerable. Una dotzena de masies es conserven al voltant del poble, on destaquen les velles línies del Mas de Magrinyà, Villa Carmelita o Mas d'En Crusat. La recerca i els estudis de l'historiador i arqueòleg Salvador Vilaseca van obrir la porta al coneixement de la nostra història més antiga. Tenim datades troballes des del Paleolític Inferior. S'han descobert restes en jaciments de superfície i també en coves i balmes: les coves del Xollat, al bell mig de les Burgueres, el Cau del Molí Paperer, la Miloquera i Cal Montagut. El material més abundós és la indústria lítica i la ceràmica, principalment la d'origen romà que ens fa creure en l'existència d'una vila romana. Al cim de la Miloquera hi ha restes d'un castell que ens recorda la dominació sarraïna, probablement de mitjans del segle IX. Malgrat que els sarraïns arribaren cap al 714, l'assentament fou dificultós per l'orografia del Priorat. També s´hi troben restes d´una església de forma absidal que la situen a finals del romànic, segle XIII. La parròquia de Marçà ja és anomenada a la butlla del Papa Anastasi IV al 1154. L´any 1153 el castell de Marçà surt esmentat per primera vegada per Ramon Berenguer IV. L'any 1174 el rei Alfons I infeudà el castell a Guillem de Castellvell. El 1241 la senyoria recaigué a Alamanda, casada amb Guillem d'Entença, i passà al domini de la baronia d´Entença. L'any 1324 Jaume II dóna el castell de Marçà al seu fill Ramon Berenguer i entra a formar part del Comtat de Prades. A partir d'aquí, segueix les vicissituds del Comtat. L´any 1611, els frares servites fundaren el convent de Sant Marçal als afores del poble. L'edifici fou abandonat durant les guerres de Successió, del Francès i el Trienni Liberal i, definitivament el 1835, fou incendiat i saquejat. Avui en dia és un edifici ruïnós, del qual sols es pot esmenar un fragment ornamental a la façana. Al segle XV alguns habitants de Marçà van baixar a viure cap al peu del turó. Els marçalencs utilitzaren les pedres del poble vell per construir el nou. Finalment el poble s'ubica on és actualment durant el segle XVIII. A finals del segle XVIII va iniciar-se un creixement demogràfic, malgrat això, el poble tenia dificultats per pagar les contribucions.  El guerriller Carrasclet, que visqué durant un temps a Marçà junt amb la seva esposa, que n´era filla, inicià la seva campanya bèl.lica contra les forces del rei Felip V. A finals del segle XIX la plaga de la fil.loxera va  fer estralls a la comarca. Marçà, però, no en va sortir tant mal parat, ja que l'arribada del ferrocarril, l'any 1891, va esmorteir la crisi i es convertir durant molts anys en porta d´entrada i sortida de bona part dels productes agraris del Priorat. Els veguers eren els representants de la potestat del comte a les circumscripcions que, amb el temps, es van anomenar vegueries. El Veguer, com a gobernador, havia de mantenir la pau pública, era el jutge ordinari del districte, amb jurisdicció civil i primera i el cap militar de la seva vegueria, havia de vigilar l'acompliment de les disposicions comtals. Per sota del veguer hi havia el batlle, amb atribucions semblants a les d'aquell. Al segle XIII les terres de la Baronia d'Entença eren incloses dins la vegueria de Vilafranca, quan el sobirà, l'any 1279, ordenà al lloctinent de Tarragona que no intervingués en aquells indrets i li prohibí que s'ocupes de les causes dels veïns de Mora d'Ebre, Tivissa,Marçà  i Pratdip, pobles que quedaren sota domini de la vegueria de Tortosa.

  

  .....construcció de la casa la vila

CONSTRUCCIÓ  DE LA CASA DE LA VILA   Aprofitant un reduit espai adjacent a la plaça de l'Església, construiren la Casa dela Vila. Junt a la façana construiren un celobert que en deien el terradet i, al peu, hi col.locaren un taulell de granit on cobraven els impostos. L'edifici constava de dues plantes, estatge per l'agutzil i lloc per a secretaria on celebrava les reunions la corporació municipal. També tenia una planta apeu pla de carrer, la meitat per a despatx de l'agutzil i l'altra meitat per a fer de presó, tancada amb una gruixuda porta amb reixa de ferro. Una vegada format l'ajuntament se suposa que devien regir-se per les ordinacions promulgades l'any 1.752.  El poble es consolidà i va ésser font de moral social amb jurisdicció, sota la veu del batlIe i regidors ;

 

CASA LA VILA  1888  L'any 1888, sota la direcció de l'arquitecte Senyor Dasca, es va construir el magnífic edifici. Avui el poble de MARÇÁ gaudeix de posseir la gran i magnífica casa de la vila digna d'elogi. Adjacent a l'edifici van fer una gran plaça, a la qual, en agraïment a la constancia del seu promotor Joan Piqué i Vall, van donar-li en el nom de Plaça de Constància Piqué. L'edifici esta distribuït de la següent manera: PLANTA BAIXA, dues grans aules per a ensenyança escolar amb patis per a esbargiment dels alumnes. PRIMER PIS: Secretaria, sala de reunions del consistori, sala d'espera, una gran sala d'acte i un estatge per a l'alguazil. SEGON PIS: Secretaria del jutjat i dos amplis habitatges per a escola;  i sota taulada una gran golfa.   L' AJUNTAMENT  "NOU"   1999 La reforma es va inaugurar el 27 de Desembre de 1999 dia de la patrona del poble " La Mare de Déu de les Malalties            L' AJUNTAMENT: Sala d'actes i despatxos       L' AJUNTAMENT: Escala d' accés a les plantes

 .....noms de carrers 

  

NOMS PRIMITIUS    CANVI DE NOMS

Carrer del Cam.....  Carrer de Móra, fins a la plaça de l'Església, i tot seguit, fins a l'eixida del poble, carrer de Reus. Carrer de l'Església.....  Carrer de la Bassa Carrer de Roig.....  Carrer de Bonaventura Roig Carrer de Falset.....  Carrer de Dalt, carrer de Francesc Macià, carrer del Cabdill i carrer de Dalt Carrer Nou.....  Carrer de Ricard Piqué Travessia del Carrer Major.....  Carrer del Mestre Sanz Carrer de les Arenes..... Travessia del carrer de les Arenes, carrer del Mestre Arnau Carrer Ample ..... Raval de les Arenes, del núm. 1 al 29, carrer del Pintor Sancho; i del núm. 2 al 16, carrer del Doctor Sastre Piqué Carrer de Canà.....  Av. de la República, avinguda Nacional i carrer de Cana Carrer de Baix.....   Carrer Major Carrer de la Palla.....   Carrer del capita Garcia Henández, carrer de la Palla Carrer de la Senia.....   Carrer del Capita Fermí Galam, carrer de la Senia Carrers que no han canviat de nom Carrer de Sant Josep Carrer del Sol Baixada de la Font. Canvi de nom a la plaça adjacent a la casa de la vila Plaça de Constancia Piqué Plaça de la LLibertat Plaça de les Arenes Plaça dels Martirs Plaça de les Arenes Places que no han canviat de nom Plaça de l'Església Plaça de Ferran Giné

---

 .....cadastre municipal

CADASTRE  MUNICIPAL Les partides en que esta dividit el terme municipal són les següents:  ► Mas Montagut,  ► Coll Roig,  ► El Maset,  ► Mas Gran,  ► Berinxell,  ► Colet,  ► El Figueral.  ► Clot de la bella,  ► Crosos,  ► Coll de Móra,  ► Devesa,  ► Piró,  ► Les Comes,  ► Terme Mas Crusat,  ► Plantada,  ► Burgueres,  ► Calassos,  ► Aubagues,  ► Les Taules,  ► Els Estrets,  ► Solana,  ► Milóque- ra,  ► Mas de l'Esqueriat o Esquenat,  ► Pedrenyeres,  ► Rompuda,  ► Ribassos,  ► Gallifa  ► Les Planes. Cal considerar que tots aquests noms foren posats pels nostres avantpassats per tal de situar els trossos de terra a cada propietari EIs noms que els sobreposaren, entre d'altres són:  la Llanda, Barranc Fondo, la Coma, Horta de Ramon Moliné, la Lleu, els Arenals, la Planella, la Sort, Horta del Tossalet, Les codines, la Serreta, les Roques, Coma Hostal, Coma del Borras, Horta Mas del Sec, l'Olleta, el Comellas , els Patis, Plana la Figuera, els Tossals, Estret de Catar, la Raudela, Finca Montagut (avui Colas-Giné), Punta de Salou, Vallve, Horta de l'Estaciá, el Portell, Racó del Biló, els Badats, la Grivereta, Mas Xacó, Presa del Vergés, Canà, Serra de l'Espasa, etc.

 .....serveis i equipament

            

Estació de ferrocarril   ( MARÇÁ-FALSET )

.

 .....links